La peça és PERFIDIA, un bolero del no massa conegut fora del seu Mèxic
natal, Alberto Domínguez. És un d´aquells casos en que la música és més coneguda que
el compositor. Autor també d´un altre bolero famosíssim: FRENESÍ.
Primer la versió de Xavier Cugat i la seva orquestra, músic català que va popularitzar la cançó als Estats Units als anys 30. Fixem-nos que té una introducció força llarga. Quan comença la el tema, la trompeta fa la melodia.
La cançó va tenir tant èxit que de seguida es van afanyar a fer-ne una versió vocal en anglès. Aquí teniu al gran Glenn Miller i la seva orquestra. També té una introducció força llarga on els saxos fan la melodia.
A Espanya, la cançó la va popularitzar, entre d´altres, Nat King Cole als anys 60. Quina veuassa!! La gravació és de 20 anys desprès i les tècniques d´estudi ja havien millorat molt: la calitat del só és molt millor.
Aquí una versió més mogudeta, coneguda sobretot a la Gran Bretanya, del anglo-jamaicà Laurel Aitken:
Aquí teniu els PLAY ALONG. Primer la versió del profe:
