Aquesta setmana toca...ROLL OVER BEETHOVEN

Aquesta setmana farem una cançó de Chuck Berry (1929, Saint Louis, Misuri), autor de música popular nord-americana.

Actualment retirat, ha sigut un dels músics que més ha influenciat la música popular del segle XX; fins al punt que no és estrany sentir que va ser l´inventor del Rock & roll.
ROLL OVER BEETHOBEN és una de les seves cançons més conegudes. Berry la va escriure per la seva germana, estudiant de piano clàssic.
En aquest vídeo podeu veure una actuació en directe a la televisió pública francesa.Veureu alguns dels moviments que van contribuir a fer-lo conegut arreu i que van fer escola, especialment entre els guitarristes.

 La cançó va ser tot un èxit i en poc temps van aparèixer noves versions de la mateixa, algunes força rellevants. The Beatles, per exemple:

I anem als Play Along.
Aquesta setmana tampoc hi ha versió del profe per problemes tècnics.
Primer a poc a poc: MIREM BÉ EL SOLFEIG, SOBRETOT EL RITME.

I una mica més ràpid:

I el paper:

Deures de Febrer....Love Song from THE GODFATHER

Aquesta setmana farem una de les melodies més recordades de la història del cine. Pertany a la música d´una trilogia de pel.licules molt conegudes: El Padrino (1972). Al ser un fragment d´una banda sonora no té pròpiament un nom i és coneguda com "cançó d´amor de El Padrino"; en anglès, Love Song from The Godfather.

El compositor, Nino Rota (1911-1979), format al consevatori de Roma, va escriure tota mena de música simfònica: simfonies, concerts i un bon grapat d´operes.  Tot i això és recordat sobretot per la música que va fer per cine, sobretot a Itàlia i sobretot amb Federico Fellini (La Strada, Ensayo de Orquesta o La Dolce Vita, per exemple) però també amb altres com Visconti, Zeffirelli, o Ford Coppola.

Aquí tenim la versió a poc a poc, per repassar el solfeig:

Aquí una mica més ràpid:

I aquí el paper:

La Nadala d´enguany!

Una nadal de les de tota la vida: LES 12 VAN TOCANT
Primer el profe, escoltem:

Aquí tenim la versió a poc a poc, amb calma:

I aquí una mica més ràpid:

I aquí el paper:

BONES FESTES!!!

Deures Gener....AQUARELA DO BRASIL

Aquesta setmana viatgem a Brasil!
Estudiarem la que és, casi segur, la samba més popular del món: AQUARELA DO BRASIL també coneguda en anglès com BRAZIL, a seques.
Les primeres gravacions de la cançó, escrita el 1939 per el compositor de música popular Ary Barroso, van tenir una acollida discreta. Tot i això, tres anys desprès, el 1942, Walt Disney va decidir afegir-la en la seva pel.lícula "Saludos Amigos", un projecte destinat a vendre els seus productes a Llatinoamèrica.

Al vídeo podem sentir, a més a més, una altre samba molt popular: TICO TICO.

La pel.lícula va tenir força èxit però, sobretot, va contribuir a convertir AQUARELA DO BRASIL en un "hit" als Estats Unit. Els americans de seguida en van fer versions adaptades al seu gust. Una que va tenir molt èxit és la del cantant Frank Sinatra, amb lletra de Bob Russell.

L´èxit de la cançó al EUA va facilitar que s´exportés al reste del món. Des de llavors s´en han fet infinitat de versions. Si mireu a Youtube veureu que n´hi han moltíssimes i de totes menes i colors.




Aquí tenim els Play Along. Primer el profe:

Aquí a poc a poc:

I aquí una mica més ràpid:

I aquí la partitura:

Deures Novembre...PERFIDIA

La peça és PERFIDIA, un bolero del no massa conegut fora del seu Mèxic
natal, Alberto Domínguez. És un d´aquells casos en que la música és més coneguda que
el compositor. Autor també d´un altre bolero famosíssim: FRENESÍ.

Primer la versió de Xavier Cugat i la seva orquestra, músic català que va popularitzar la cançó als Estats Units als anys 30. Fixem-nos que té una introducció força llarga. Quan comença la el tema, la trompeta fa la melodia.

La cançó va tenir tant èxit que de seguida es van afanyar a fer-ne una versió vocal en anglès. Aquí teniu al gran Glenn Miller i la seva orquestra. També té una introducció força llarga on els saxos fan la melodia.

A Espanya, la cançó la va popularitzar, entre d´altres, Nat King Cole als anys 60. Quina veuassa!! La gravació és de 20 anys desprès i les tècniques d´estudi ja havien millorat molt: la calitat del só és molt millor.

Aquí una versió més mogudeta, coneguda sobretot a la Gran Bretanya, del anglo-jamaicà Laurel Aitken:

Aquí teniu els PLAY ALONG. Primer la versió del profe:

Aquí teniu una versió lenta, per començar:

Aquí una mica més ràpid:

I aquí la partitura:

Jugar amb l´escala de Fa Major

Ja portem un any tocant el saxo i ja ens en sortim prou bé a l´hora de tocar melodies, oi?
De tocar melodies ja "inventades" s´en diu INTERPRETAR i és, bàsicament, el que hem fet a classe fins ara. Doncs bé, ha arribat l´hora de començar a "inventar-nos" les nostres pròpies melodies. Quan ho fem a temps real, tal com surt i prou, s´en diu IMPROVITZAR. Si, a més a més, ho escrivim, ens ho mirem i, si cal, corregim alguna cosa, s´en diu COMPOSAR.

Anem per feina!
Aquí teniu un acompanyament en Fa. Començarem fent servir només les notes Fa, Sol, La, Do i Re. Sense por!!

I aquí una mica més ràpid:

Deures Octubre...CANT DEL BARÇA

La cançó d´aquesta setmana no necessita presentació, segur que l´heu sentit moltes vegades:

La lletra és de Jaume Picas i Josep-Maria Espinàs i la música de Manuel Valls. La van composar el 1974 per celebrar el 75 aniversari del club. És, per tant, una de les peces més "modernes" que hem estudiat. Es tracta d´un pasodoble en compàs de 2/4, una forma musical típica d´Espanya, molt popular als anys de postguerra i que encara podem sentir a les festes majors. "Paquito el Chocolatero" o "Amparito Roca"  també són pasodobles.

Primer escoltem al profe:

 I aquí toquem. Primer a poc a poc:

I aquí una mica més ràpid:

I aquí tenim la partitura: